a²

1 prep. [LC] Introduint un complement de lloc, expressa relacions que denoten:
a) La direcció del moviment. Anar al teatre. Pujar al cel. Acostar-se al foc. Viatge a París.
b) El terme del moviment o de la distància. Arribar a casa. Caure a terra. Recolzar-se a la paret. Tocar de mans al sostre. Anar d'una banda a l'altra. De finestra a finestra hi ha vuit pams.
c) L'indret on és o s'esdevé alguna cosa, especialment amb els noms geogràfics i amb l'article definit. Viure a França. Estar-se a Sarrià. Érem al cafè. Ens vam veure al teatre. Ho trobaràs al primer calaix.
d) La proximitat amb relació a un lloc, situació prop, tocant. A un quilòmetre del poble. A la vora del riu. Asseure's a taula. | per ext. Reduir a la misèria. Tendir a la supressió de l'impost. Venir a no res. L'import no arriba a trenta euros. Comptar de vint a trenta. Seran de vuitanta a noranta persones. Anar d'una cosa a l'altra.
2 prep. [LC] Introduint un complement de temps, expressa relacions que denoten:
a) El temps en què és o s'esdevé alguna cosa. Dinar a les dues. Ja som a la nit. A l'edat de trenta anys.
b) El terme d'un període de temps. L'autobús circula del matí a la nit.
3 prep. [LC] Formant part d'una infinitat de locucions adverbials de manera, expressa:
a) El mode de l'acció. A peu. A les palpentes. A les fosques. A penes.
b) El preu. Va a tant el metre.
4 prep. [LC] Introdueix l'objecte indirecte del verb. Escriure a la mare. Donar una flor a una noia. Fer almoina als pobres.
5 prep. [LC] Excepcionalment, introdueix l'objecte directe, per raons d'estructura, per desfer possibles equívocs. El critiquen a ell. A tots, ens interrogaran. Es controlaran els uns als altres.
6 prep. [LC] En una sèrie de verbs, introdueix el complement de règim verbal. Contribuí a l'èxit de l'empresa.
7 prep. [LC] Amb certs verbs i davant infinitiu, s'usa en substitució de la preposició en amb què aquells es construeixen si el seu complement és nominal. S'entossudeix a negar-ho. Pensa a fer les maletes.
8 prep. [LC] Introduint un infinitiu en la funció de règim d'un substantiu o del pronom res, significa 'per, pendent de'. Té moltes coses a dir. Ja pots cridar «Ous a vendre!». Hi ha moltes qüestions a tractar en la reunió d'avui. Temps a venir. No hi havia res a fer: calia deixar córrer la visita.